Saturday, 14 January 2012

Fuster, El Descrèdit de la Realitat

Davant d’un estupefacte mestre Cimabue, el Giotto, pastoret, jovenet, dibuixa una ovella sobre una pedra. Amb aquest acte icònic comença la gran obra de Vasari, i també aquest assaig deliciós del gran escriptor valencià Joan Fuster. D’aquesta plasmació de la realitat del trecento hem arribat, en el curs de sis segles, al món de l’art abstracte. Com explicar aquest camí? En El Descrèditde la Realitat Fuster presenta la tesi que les diverses fases de la pintura occidental mostren una progressiva desacreditació del món extern, sensible, de la realitat. Amb l’advent de l’humanisme aquesta realitat perd la seva aura divina i es troba reduït a pur material. L’artista mira el món de maneres diferents: com a miscel.lània d’objectes al segle XVII, o com una escena trivial i teatral al XVIII. Pels impressionistes el món es dissol en una sèrie d’efectes de llum efímeres I diàfanes, mentre que pels cubistes la geometría expressiva  és un ressó llunyà de la realitat fugissera. Finalment, i inevitablement, la realitat sensible desapareix del tot en l’art abstracte – un art que preocupa Fuster per la seva incapacitat, com ell ho veu, de comunicar. El llibre conclou amb una consideració de la ressorgiment  de l’art figuratiu.
El Descrèdit de la Realitat és suggestiu i provocador – com hauria de ser un bon assaig – i és evidentment fruit d’una gran cultura i intel.ligència. L’estil és un model de lucidesa, precís i sense pedantería. Per mi, l’interès del llibre rau més en les observacions particulars que en l’argument general que, de vegades, em semblava una mica forçat. En una pàgina, Fuster va a l’essència d’un Goya o un Miró i ens estimula a mirar amb ulls nous.
Aquesta edició porta una Introducció substancial de Romà de la Calle, qui descriu l’entorn cultural dels anys 50 a València (el llibre es publicà al 1955), i explica el camp filosòfic en el qual Fuster ha ficat el peu. Una lectura estimuladora, de la seva época pero alhora d’interès perenni, recomanada a tots qui vulguin mirar les arts plàstiques I reflexionar sobre el seu significat.